Els ocells blaus volen
2006-03-28
Fa dies que no posava res i he decidit escriure alguna cosa, ja ser que el títol pot confondre una mica però és per mantenir l’ambient “curiós” del text.
Ja fa un temps, anant cap a casa després d’un llarg i dur dimarts, vaig tenir una conversa bastant curiosa amb l’Aleix, el tema principal va ser: Què hi ha després de la ultima estació de la línia verda?
La sortida fàcil seria dir les cotxeres, però no, sabem que hi ha un gran espai que utilitzen de magatzem i no guarden trens precisament, sinó que guarden tots els Pares Noels que després del Nadal que no saben on posar xD . Després de les festes nadalenques ja no necessitarem dels seus serveis fins l’any següent quan torni a venir el fred i que millor que utilitzar l’espai que hi ha després de la línia 3.
Aquesta estúpida idea va anar degenerant fins arribar als “rudolf” i les llums vermelles d’avís de les portes del metro o el forat de la cúpula de l’estació de Sagrera, causat per un Pare Noel fugitiu i el seu trineu capitanejat per un parell de “rudolfs”, però això ja és un altre història. Tornant el tema inicial, després de pensar en el magatzem de Pares Noels el viatge amb metro va ser bastant més lleuger i divertit, encara que les persones que ens rodejaven ens miraven de forma molt estranya (aquella expressió: “aquest noi esta boig” o “millor sortim d’aquí”).
En definitiva, el que vull dir és que alguns moments de poca lucidesa mental i molta imaginació no fan mal a ningú, encara que et poden mirar de forma rara o ser el centre d’atenció de tot un vagó de metro, amb això defenso el meu punt de vista “curiós” i “divertit” de la vida, com molts dels meus amics ja comparteixen . Ja que no hi ha res millor que passar uns bons moments rient a “cap lloc”.
Apart d’això fa uns dies que estic pensant en millorar els articles sobre muntanyes de la wikipedia amb català ja que són molt esquemàtics, a veure que tal va.
Això és tot.
Ja fa un temps, anant cap a casa després d’un llarg i dur dimarts, vaig tenir una conversa bastant curiosa amb l’Aleix, el tema principal va ser: Què hi ha després de la ultima estació de la línia verda?
La sortida fàcil seria dir les cotxeres, però no, sabem que hi ha un gran espai que utilitzen de magatzem i no guarden trens precisament, sinó que guarden tots els Pares Noels que després del Nadal que no saben on posar xD . Després de les festes nadalenques ja no necessitarem dels seus serveis fins l’any següent quan torni a venir el fred i que millor que utilitzar l’espai que hi ha després de la línia 3.
Aquesta estúpida idea va anar degenerant fins arribar als “rudolf” i les llums vermelles d’avís de les portes del metro o el forat de la cúpula de l’estació de Sagrera, causat per un Pare Noel fugitiu i el seu trineu capitanejat per un parell de “rudolfs”, però això ja és un altre història. Tornant el tema inicial, després de pensar en el magatzem de Pares Noels el viatge amb metro va ser bastant més lleuger i divertit, encara que les persones que ens rodejaven ens miraven de forma molt estranya (aquella expressió: “aquest noi esta boig” o “millor sortim d’aquí”).
En definitiva, el que vull dir és que alguns moments de poca lucidesa mental i molta imaginació no fan mal a ningú, encara que et poden mirar de forma rara o ser el centre d’atenció de tot un vagó de metro, amb això defenso el meu punt de vista “curiós” i “divertit” de la vida, com molts dels meus amics ja comparteixen . Ja que no hi ha res millor que passar uns bons moments rient a “cap lloc”.
Apart d’això fa uns dies que estic pensant en millorar els articles sobre muntanyes de la wikipedia amb català ja que són molt esquemàtics, a veure que tal va.
Això és tot.
Escrit per Miquel Canes